Albert Sabater Pla

Inicio    Biograf’a    Novelas    Art’culos    Comprar   Contacto

Albert Sabater Pla

S’gueme en la
s redes sociales
  


   









Estat d«excepci—.





DesprŽs de llegir una piulada de la advocada i periodista Beatriz Taleg—n, en la que feia referencia sobre la possible aplicaci— de l«estat d«excepci— a Espanya, em va fer reflexionar i cercar mŽs informaci— al respecte.

ƒs ben cert que judicialment han vist que no aturaran l«independentisme, que el poble ja ha perdut la por a les amenaces, que el rid’cul internacional estˆ assegurat en un futur a curt termini i que les conseqŸncies poden ser contraproduents i fins hi tot perilloses per el Partit Popular que pot sortir-ne esquitxat i escaldat si els tribunals internacionals es posen a treballar. El PP estˆ nervi—s: la xuler’a i prepotncia no han donat els fruits que esperaven, ja han rebut calbots per part d«Angela Merkel, i molts intelálectuals i juristes europeus s«han posicionat a favor del dret a decidir del poble catalˆ tot i els intents del Gobierno per impedir-ho.

L«estat d«excepci—, potser, Žs la œnica opci— que els hi queda per impedir que Catalunya marxi definitivament i per sempre. Saben que la ruptura afectiva i mental ja s«ha produ•t i que Žs irreparable i irreversible.

Per˜, que Žs l«estat d«excepci—? En resum, Žs la supressi— de drets fonamentals quan ha sigut impossible garantir la normalitat mitjanant els poders ordinaris de les autoritats competents. ƒs a dir, al no ser possible mantenir i garantir la normalitat del estat de dret, el Govern tŽ la potestat d«activar un mecanisme que suprimeix l«estat de dret quan les forces de l«estat no l«han pogut mantenir de manera habitual, normal.
Per establir-ho, el Gobierno haurˆ de remetre al Congreso la solálicitud d«autoritzaci— que determini els efectes d«aquest estat d«excepci— i quins son els drets que vol suspendre, de manera espec’fica, lՈmbit territorial i la relaci— de les mides que adoptarˆ en referencia a la suspensi— d«aquests drets, TambŽ sÕhaurˆ de fer constar la quantia mˆxima de les sancions a imposar a qui desobeeixin. El congrŽs haurˆ de debatre, modificant-ho si s«escau.
La duraci— mˆxima seran 30 dies que podran ampliar-se a 30 mes, sempre mitjanant prorroga al Congreso que no podrˆ excedir de 30 dies.

I quins son aquest drets que poden suspendre?
BŽ, com he dit, poden suspendre prˆcticament els que vulguin de la Constituci—n Espa–ola, sempre mitjanant solálicitud al Congreso, entre els que destaquen els segŸents:

Art. 17.2 Detenci— preventiva.
Sempre que hi hagi sospites fundades que puguin provocar alteracions de l«ordre, s«haurˆ de comunicar al jutge en un pla de 24 hores mˆxim. La detenci— abarca a qualsevol persona i pot durar un mˆxim de 10 dies. (LO 4/1981 Art. 16)

Art. 18.2 Inviolabilitat del domicili.
Es podrˆ entrar al domicili de qualsevol ciutadˆ si es considera necessari per l«esclariment de fets presumptament delictius o per mandindre l«ordre pœblic (LO 4/1981 Art. 17)

Art. 183.3 Secret de les comunicacions.
Podran ser intervingudes totes les telecomunicacions, suspenent de tal manera l«article 18.3 de la Constituci—n Espa–ola. Sempre si resulta necessari per l«esclariment dels fets presumptament delictius o manteniment de l«ordre pœblic. (LO 4/1981 Art. 18)

Art. 19 Llibertat de circulaci— pel territori nacional i elecci— de residencia.

Art. 20.1.a Llibertat d«expressi—.

Art. 20.1.d Dret de rebre informaci— i a estar informat de manera vera i a transmetre aquesta informaci— per qualsevol mitjˆ.

Art. 20.5 Prohibici— de segrest de publicacions i mitjans d«informaci— sense resoluci— judicial.
El Gobierno, un cop aplicat l«estat d«excepci— podrˆ suspendre tot tipus de publicacions escrites, televisives, radials, teatrals i cinematogrˆfiques si ho considera oportœ prvia autoritzaci— del CongrŽs en el moment d«establir l«estat d«excepci—.
Art. 21.2 Dret de reuni— en llocs de transit pœblic i manifestacions.
Amb aquest article s«aseguren que no sortirem mŽs al carrer a manifestar-nos, una de les coses que mŽs els preocupen de cara a la opini— estrangera que veu les grans riades de gent que fa costat a l«independentisme i que ho fa de forma pac’fica. Saben que si aquesta suspensi— s«ignora hi haurˆ Òball de bastonsÓ i podran justificar la violncia.

Art. 28.2 Dret a vaga.
La vaga es un dels poders i lluites amb mes poder per aturar un pa’s, per fer decaure una empresa si no s«obeeix la voluntat popular.

Art. 37.2 Dret a adoptar mides de conflicte colálectiu.
Prohibir vagues, intervenci— de tota classe de transports i la carrega dels mateixos, intervenci— d«indœstries, comeros i la suspensi— de les seves activitats, tancament de sales d«espectacles, establiments de begudes i locals similars. (LO 4/1981 Art. 26). Es preveu la sanci— de qualsevol funcionari, administraci—, entitat o institut de carˆcter pœblic o privat que pertorbŽs l«ordre o afavor’s amb la seva conducta la pertorbaci— de l«ordre.  (LO 4/1981 Art. 29)

Tots sabem que amb l«aplicaci— del 155 no n«han tingut prou. Van convocar unes eleccions (de manera ilálegal, ja que el 155 no ho permet) i a sobre les van perdre d«una forma gairebŽ humiliant, passant d«onze diputats a nomŽs quatre.
Volen acabar amb tot. No nomŽs amb els caps visibles de l«independentisme, si no amb qualsevol que tingui el valor d«aixecar la veu en contra l«estat espanyol o a favor de l«independentisme i donar aix’ un advertiment a tothom.

Amb l«aplicaci— de l«estat d«excepci— ho poden fer: Tancar a la garjola sense judici a qualsevol: tuitaires, bloguers, ciutadans d«apeu.. fer-nos treure les banderes dels balcons, els llaos grocs, impedir manifestar-nos, entrar a casa nostre...

Una barrabassada mes de la injust’cia de l«animal ferit de mort del partit mŽs corrupte dÕEuropa per fer-nos callar, per infondre por,  per amenaar-nos.