Albert Sabater Pla

Inicio    Biograf’a    Novelas    Art’culos    Comprar   Contacto

Albert Sabater Pla

S’gueme en la
s redes sociales
  


   









Divendres incert.





Tal i com estan les coses, ningœ tŽ la certesa del que passarˆ divendres a al Suprem on son citats Turull, Rovira, Forcadell, Rull, Basa i Romeva.
Potser nomŽs es tractarˆ d«una compareixena per informar-los que s«ha acabat la investigaci— i lliurar-los la data del judici, per˜ malauradament molt em temo que hi haurˆ mes.

Potser sigui per la deriva autoritˆria i de descrdit judicial amb el que s«ha dut a terme tot el procŽs jur’dic, pol’tic i policial, o potser sigui per les declaracions al congrŽs de la senyora Soraya Saenz de Santamar’a enorgullint-se i vanagloriant-se d«haver cessat 260 cˆrrecs, o potser sigui per all˜ del Òpiensa mal y acertar‡sÓ que œltimament a Espa–a no falla... Sigui pel que sigui estˆ clar que divendres no serˆ pas un dia tranquil i potser alguns no tornaran a casa

La deriva autoritˆria tant judicial com governativa i de l«estat de dret es troba en un punt dif’cil entre la sensatesa i raciocini o la caiguda lliure al pou sense fons d«un estat que sembla que ha perdut el nord i es troba en un constant estat de nervis que el porta dia a dia a fer coses llunyanes a un veritable estat democrˆtic.

L«embogiment furi—s es palpable a tots els ˆmbits i Žs precisament aquest embogiment el que a la llarga acabarˆ portant a l«estat espanyol i els responsables de dur a terme el retrocŽs democrˆtic que estem visquen davant la just’cia. Per˜ fins que aix˜ passi poden transc—rrer anys, i fins hi tot dcades.

Estˆ clar que Espanya mai trobarˆ bona la proposta d«investidura d«un president d«Esquerra Republicana, Junts per Catalunya o la CUP, per tant per assolir la plena independncia nomŽs hi ha un cam’ i aquest passa per la plena desobedincia.

Si es vol trencar amb un estat i construir-ne un de nou, no es pot fer amb les regles antigues i la hist˜ria de la humanitat n«Žs plena d«exemples. La India ho va fer pel dret desprŽs d«un procŽs amb una violncia, retrocŽs de l«estat de dret i pressi— institucional molt semblant a la que s«estˆ patint a Catalunya. Per sort aqu’, de moment, no hi ha hagut que lamentar morts com les que van haver de patir allˆ.

Eliminar de la cursa pol’tica uns individus per la via judicial quan la majoria de la poblaci— i milers de juristes no veuen els delictes dels que son acusats es una aberraci— democrˆtica i una demostraci— de la manca de drets. Dona la sensaci— de que el propi senyor Llarena vol ser qui eligeixi el proper president o presidenta del Parlament.

Madrid tŽ pressa per aixecar el 155.
Com va afirmar el senyor Gay de LiŽbana, Espa–a Žs en fallida econ˜mica i no solament per que la famosa bossa de les pensions estigui buida, tambŽ per que no tŽ capacitat per retornar els prŽstecs contrets amb Europa.
Mantenir el 155 costa diners. I molts, i aquesta situaci— no els hi convŽ.
 
I potser sigui aquesta situaci— la que han d«aprofitar els independentistes per prendre la decisi— definitiva per resoldre d«una vegada el problema catalˆ.
Com molts diuen, ja n«hi ha prou d«anar amb el lliri a la mˆ. Si el desig del poble Žs la independncia, cal tenir present que Espanya mai la concedirˆ de bona gana. Catalunya Žs massa important per el manteniment econ˜mic espanyol, que marxi no ho permetran i si l«independentisme pretŽn jugar amb les seves regles el mŽs probable es que no obtingui la seva meta.