Albert Sabater Pla

Inicio    Biograf’a    Novelas    Art’culos    Comprar   Contacto

Albert Sabater Pla

S’gueme en la
s redes sociales
  


   









Volen arrasar Catalunya.





La construcci— d«una Espanya auton˜mica  desprŽs de la dictadura imposada per la fora per Franco, per a molts va significar un gran pas cap a la democrˆcia. Una democrˆcia, que per petita que fos, era un pas immens cap a la llibertat, cap a la esperana d«un m—n millor i poc a poc anar aconseguint coses de les que mai hav’em gaudit.
Aquella llibertat i esperana, per molts ciutadans era una cosa nova, mai la havien viscut abans, doncs nomŽs coneixien la repressi—, la manca de drets fonamentals, l«œs de la por per part del dictador i el seu bra armat...

Quaranta anys de dictadura, Žs molt de temps.
Una llarga vida, i de fet, molts van viure i morir sense conixer res mes. Sense conixer la llibertat. Sense viure en llibertat, per petita que aquesta fos.

Un cop mort el dictador, es va crear una espcie de pacte pseudo democrˆtic per distreure el personal i unes eleccions on dev’em escollir entre una constituci— imposada i a mida, o...  tornar a qui sap qu.
Naturalment, com s«ha sabut mŽs tard, en aquest inicis democrˆtics ningœ va organitzar un referndum per elegir si vol’em o no un rei, o constituir-nos en una repœblica o no, no fos que perdessin aquells que fins aquell moment estaven tan acostumats a viure en i del poder.

Per˜ distreure el personal amb una comdia durant tant de temps no Žs fˆcil i acaba sortint malament, sobretot si pateixes de ÒticsÓ autoritaris i mentiders dels que no t«avergonyeixes si no que mostres obertament i amb orgull amb la œnica intenci— de mostrar la teva supremacia envers un poble que nomŽs vol ser ell mateix. La recollida de signatures en contra de l«estatut nՎs un clar exemple, per˜ la llista es gairebŽ inacabable, i hi podr’em sumar les mentides sobre el Prestige, les pensions, Yak-42, amnistia fiscal... 

Ara aquesta barrera ja s«ha superat i el desvergonyiment xulesc i autoritari i els tics dspotes, tirans i abusius es mostren a pit descobert i sense que hi hagi conseqŸncies per ningœ dels qui tenen el poder. Per sort, cada cop son mes els juristes que comencen a perdre la por i denuncien les practiques que el Gobierno de Espa–a estˆ duent a terme.

La constituci— d«una Espanya dÕautonomies no ha tingut els resultats esperats. El binomi PP-PSOE ja no Žs cre•ble ni benefici—s per gran part de la ciutadania, sobretot per la jove, que ha trobat en nous partits com Podemos i Ciudadanos, opcions que s«ajusten mŽs a les seves creences i expectatives de futur, tot i que de vegades exerceixen el dret a vot sense conixer massa bŽ el programa electoral del partit al que decideixen dipositar la seva confiana.

Tot i aix˜, l«animal malferit, ferit de mort, no entregarˆ l՜ltim al sense lluitar i aix˜ Žs el que fan actualment tant PP com PSOE: lluitar per mantenir-se amb la barbeta fora l«aigua abans d«enfonsar-se definitivament com a resultat de la seva pr˜pia mala pol’tica, mala conducta i mala gesti— del pa’s.

Catalunya sempre ha demostrat ser diferent: terra d«acollida, diversitat cultural, social, oberta al m—n i a la gent de tota mena, a la innovaci—, a les diferencies entre uns i altres, a aprendre de tothom... Ni millors, ni pitjors, diferents. Amb una personalitat, cultura, manera de ser i hist˜ria pr˜pia que ens ha anat formant, construint durant el llarg del temps.

No som perfectes.
El 3% Žs una realitat. Que els Pujol, els Millet i els Montull existeixen Žs un fet. I un fet del que molts, gairebŽ tots, ens avergonyim. De lladres n«hi ha arreu, i en aix˜ la nostra terra no Žs pas diferent.
Per˜ si ho Žs en altres coses: volem un futur millor per els nostres fills que la corrupci— endmica d«un estat que no vol eradicar-la, si no perpetuar-la i convertir-la en la forma de vida dels poderosos.
Volem que es respecti la nostra llengua pr˜pia, que la puguem estudiar, escriure-la, i expressar-nos en ella sense ser perseguits, assetiats, insultats, menyspreats...
Volem uns mitjans de comunicaci— fidels a la veritat, que no manipuli les informacions, la realitat i que no cre• odi envers ningœ.

No sotmetreÕns i no voler jugar al seu joc els hi ha creat un problema.
Catalunya Žs un pa’s de progrŽs que mira al futur, mentre que Espanya Žs un pa’s ancorat en un passat ranci, autoritari, arcaic i primitiu del que no vol marxar. I no vol marxar per que li Žs convenient mantenir la ignorˆncia, l«adoctrinament i la idiotitzaci— del poble per que no es desmunti el seu castell de naips. Una societat que no rep la informaci— distorsionada ni ÒinputsÓ constants d«odi, Žs una societat amb la pitjor arma per un govern autoritari i manipulador: Žs una societat capa de pensar i canviar el seu futur.

Espanya no estima Catalunya. Espanya necessita Catalunya. Negar-ho Žs no ser conscient d«una realitat tant evident como que el sol surt cada mat’ pel mateix lloc.
Espanya necessita Catalunya per poder mantenir el tren de vida dels poderosos, les portes girat˜ries del pol’tics, la mala gesti— dels governs, la corrupci—, la impunitat, la picaresca endmica i enquistada de la societat pol’tica que no sap viure d«altre manera, i per aconseguir-ho farˆ tot el que sigui necessari com ja han expressat en diverses ocasions.

Prendre les institucions catalanes Žs sense dubte un dels principals objectius de la mˆquina piconadora de la pseudo democrˆcia espanyola .
Ara mateix, tenen prˆcticament el control de la Generalitat a l«abast de la mˆ entre entrebancs, plets i amenaces jur’diques. No accepten el resultat de les seves pr˜pies eleccions per que no ha sortit el resultat que ingnuament esperaven per accedir al domini de Catalunya com no havien fet mai des de la dictadura.

Per acabar de dominar-ho tot, ja nomŽs els hi queden els mitjans de comunicaci— i el model educatiu catalˆ. I no perdran el temps fins aconseguir-ho. De fet aquesta intenci— ja ve de lluny: tots recordem all˜ de Òhay que espa–olizar a los ni–os catalanesÓ que a mes d«un li va arrencar un somriure al pensar que era quelcom impossible. Avui, sembla mŽs a prop que mai i forja una nova amenaa per el futur de Catalunya. Prenent per la fora i la imposici—, l«unica manera que coneixen de fer pol’tica, s«asseguren un futur, o millor dit: una continu•tat del seu model de vida, que com he dit abans es basa en viure de la pol’tica, la corrupci— i les portes girat˜ries.

Per acabar de tancar el cercle, nomŽs hauran de fer-se amb el control dels mitjans de comunicaci—. Fora de Catalunya ja son gairebŽ tots als seus peus, sota la pressi— de quedar-se sense subvencions i ajuts, amenaces que en molts cops accepten amb resignaci— i d«altres amb gust. Tot i aix˜ els d«aqu’ encara resisteixen i ho han de fer per el bŽ de tots, catalans o no, per rebre una informaci— vera, certa i sincera. Per˜ que ningœ dubti que ho intentaran. Les conseqŸncies de no fer-ho son inassolibles pel rgim. Perdre Catalunya no s«ho poden permetre de cap manera, per aix˜ estan disposats a arrasar-la abans que perdre-la. Arrasada podran reconstruir-la al seu gust, un cop perduda saben que no la tornaran a recuperar mai mŽs.